Sexualitat i vellesa (II)

La gent gran pertany a una generació que relacionà el sexe amb la virtut i el pecat, amb la prostitució i el dèbit conjugal, amb desfogar-se i amb la repressió i, en poquets casos, amb el plaer. Van sofrir tanta coacció que bona part de la seva capacitat de gaudir ha restat pràcticament intacta. Encara pitjor: l’aprenentatge ha estat erroni i en molts casos agressiu, imposat per la cultura masclista dominant, on l’home era l’únic legalment actiu, tant a nivell laboral com sexual.

Elles. En el seu cas l’hermetisme, quant al tema sexual, ha estat encara major, ja que en la seva educació la dona decent no devia mostrar el menor interès per aquest tema. Molt menys dir que li agradava, i que també sentia desig sexual. Sempre aliena al seu cos, a la vellesa, quan s’ha de despullar sent vergonya, però també desgrat, per haver de mostrar un cos vell i deteriorat; i, el que moltes vegades els fa titubejar és aquest sentiment d’un amor propi ferit, i d’una autoestima per terra.

            Ells. Per a ells era diferent. I, encara que els preceptes morals eren els mateixos, algunes conductes els hi eren socialment menys reprovables. Al llarg de la vida, el mascle tenia més possibilitats de mostrar-se nu al col·legi, al gimnàs, al servei militar, als campaments juvenils, als vestidors de les fàbriques, els tallers o les obres, la qual cosa no els hi suposava cap conflicte.

Amb els anys, aquest homenàs que un dia va ésser, avui és un ancià malalt, un ser fràgil que, tanmateix, encara manté viu en algun racó de la seva psique aquest follet entremaliat que li recorda que, com diu el refrany castellà, “el que tuvo, retuvo, y guardó para la vejez”...

LA GRAN CONTRADICCIÓ

Els mitjans de comunicació bombardegen la gent gran amb missatges contradictoris. Per una banda, se’ls imposa el culte a l’eterna joventut, a estar sempre atractius per seduir el sexe contrari, amb productes, teràpies, exercicis, prótesis, cirugies... i milers d’euros. Se’ls estimula a mantenir-se sexualment actius, amb termes pomposos com “l’eròtica de la tardor”; i, tanmateix, no poden manifestar lliurement, com ara els joves i els adults, els seus desitjos, les seves necessitats i tendències, o els seus problemes sexuals. Molt menys encara les seves conductes, que la resta ja exerceix sense traves.

La societat hauria de fomentar actituds positives sobre les diverses manifestacions de la sexualitat a la vellesa, conductes i problemes sexuals dels mateixos, i tolerància envers les formes de relació que es puguin establir, sempre lliures i consentides, així com respectar la seva intimitat.