Sexualitat i vellesa (I)

 

CONCEPTE DE SEXUALITAT

 

Erròniament s’ha considerat la sexualitat com quelcom que només afecta els matrimonis i les parelles consolidades. També que és una activitat limitada als joves i adults i, per tant, ignorada durant la infantesa i la vellesa. I, a més, s’ha suposat que només interessa als mascles, que són els que segueixen marcant les pautes culturals de referència a la nostra societat.

 

Tanmateix, la capacitat de sentir plaer no desapareix mentre s’està viu. Per a això tenim uns òrgans dels sentits que hi col·laboren: la vista, sobretot; també el tacte; i l’olfacte, que ens pot transportar a “paradisos” particulars i provocar-nos instants de veritable plaer.

 

LA SEXUALITAT EN LA VELLESA

 

 

És clar que es donen factors que van condicionant la sexualitat en la vellesa i que hauríem de conèixer: els canvis físics de l’envelliment, les conseqüències psicològiques que es deriven del deteriorament natural de l’ésser humà i els factors socials i culturals que la reprimeixen.

 

Què sabem de la conducta sexual de la gent gran? En general ben poc, i quan apareixen notícies a la premsa és per protagonitzar successos escabrosos o per haver transgredit les normes morals imperants a cada època. Normalment coneixem les dades estadístiques proporcionades per enquestes que mostren notables defectes: el principal, per a mi, és que són les mateixes que realitzen a homes i dones joves, adaptant-les després per a les edats avançades. Hi recullen la freqüència de l’activitat sexual de la parella anciana, però limitant-la a la pràctica del coit i, en alguns casos, a d’altres pràctiques sexuals que també els hi proporcionen satisfacció.

 

Per tant, cal desconfiar de les dades que ens ofereixen els mitjans de comunicació, precisament per la dificultat d’obtenir-ne respostes sinceres, ja que, els enquestats, en general, es mostren recelosos. Però també, pels prejudicis dels propis enquestadors, dels qui interpreten les dades i elaboren les conclusions, i de molts de nosaltres, quan neguem la sexualitat dels majors i la qüestionem, critiquem o ridiculitzem, al considerar que és quelcom que caduca amb els anys.

 

La gent gran encara necessita tocar i ser tocada, acaronar i ser acaronada, potser llavors més que mai. D’ací l’èxit dels casals i clubs de jubilats, sobretot les sessions de ball i totes aquestes activitats socialment acceptades que els hi permeten gaudir de certa intimitat, i que hi inclouen la possibilitat del contacte corporal, per efímer i impersonal que ens pugui semblar als més joves.

 

Hauríem de revisar aquests prejudicis negatius que s’estenen entre la gent gran, les seves famílies, i fins i tot els professionals sanitaris i socials, ja que entre tots aixequem les barreres socials, molt més difícil d’enderrocar que les físiques, i que són producte d’un envelliment normal.