Un altre curtmetratge

No us dic res sobre aquest curt, veieu i gaudiu.

Moure's a la tercera edat

La capacitat aeròbica màxima, la força muscular, la resistència i la flexibilitat disminueixen amb l'edat, però mantenir-se actiu ajuda a endarrerir aquestes pèrdues. A més, la pràctica regular d'activitat física té, entre altres, els efectes positius següents:

• Redueix els símptomes d'ansietat i depressió, millora l'estat d'ànim i produeix sensació de benestar.
• Millora la forma i la funció cardiovascular, evitant un cansament excessiu.
• Ajuda a prevenir i controlar la pressió arterial alta.
• Redueix el risc de tenir malalties cardiovasculars.
• Redueix el risc de patir la diabetis de l'adult.
• Ajuda a controlar el pes.
• Prevé l'osteoporosi.
• Millora la forma física, la flexibilitat i el to muscular.
• Millora la mobilitat de les articulacions i la força muscular.
• Redueix el risc de patir caigudes.
• Ajuda a relaxar-se.
• Ajuda a agafar la son.

El millor exercici és aquell que s'ajusta a les vostres necessitats, habilitats i gustos. Es pot dir que el tipus i la quantitat d'exercici físic depenen del vostre objectiu. No tots els exercicis tenen els mateixos efectes: alguns endarrereixen la pèrdua de massa òssia, altres redueixen el risc de caigudes, altres milloren la forma cardiorespiratòria, i altres fan les tres coses. Pel que fa al sistema cardiovascular, l'objectiu inicial pot ser 30 minuts diaris d'activitat física moderada.

Es considera que una activitat és d'intensitat moderada quan l'esforç que noteu és "una mica feixuc" (la qual cosa equival a caminar a bon pas). La freqüència cardíaca a assolir durant la pràctica de l'activitat depèn de l'edat, la freqüència cardíaca de repòs i la medicació que prengueu. Consulteu un metge. Podeu pujar escales, caminar, anar amb bicicleta, nedar o fer gimnàstica a la piscina o a la platja, jugar amb nens, fer feines de casa, i els beneficis es van acumulant.
Als exercicis anteriors cal afegir:

1. Els estiraments, que milloren la flexibilitat, faciliten els moviments i redueixen el risc de lesions musculars. Es poden incloure en els períodes d'escalfament i de refredament (5 a 15 minuts). Cal fer-los lentament, sense fer rebot, abans i després de la sessió d'exercici.

2. L'entrenament de força, ajuda a mantenir la massa muscular i òssia que van disminuint amb l'edat. Cal començar amb assessorament d'un expert per evitar lesions. Després podreu fer-ho a casa. Tot el que necessiteu són 30 a 40 minuts, dos o tres cops a la setmana.
Les persones molt grans o en molt mala forma física teniu més risc de caigudes. És per això que heu de començar molt lentament. En aquests casos és millor començar només amb estiraments i exercicis per millorar la força dels músculs. Ja afegireu els exercicis aeròbics més endavant, quan us sentiu més segurs.
Podeu fer exercici sols, amb un/a company/a o en grup. Abans de començar consulteu un metge, especialment si teniu algun problema de salut o preneu medicaments. Aneu al vostre ritme i no vulgueu córrer massa. Si no heu fet mai exercici, o si fa molt temps que no en feu, és millor que us incorporeu a una classe i així us ensenyaran a fer correctament l'activitat que hagueu triat.

Piràmide d'activitat física per gent gran que proposa el departament de salut de la Generalitat de Catalunya.

Sexualitat i vellesa (II)

La gent gran pertany a una generació que relacionà el sexe amb la virtut i el pecat, amb la prostitució i el dèbit conjugal, amb desfogar-se i amb la repressió i, en poquets casos, amb el plaer. Van sofrir tanta coacció que bona part de la seva capacitat de gaudir ha restat pràcticament intacta. Encara pitjor: l’aprenentatge ha estat erroni i en molts casos agressiu, imposat per la cultura masclista dominant, on l’home era l’únic legalment actiu, tant a nivell laboral com sexual.

Elles. En el seu cas l’hermetisme, quant al tema sexual, ha estat encara major, ja que en la seva educació la dona decent no devia mostrar el menor interès per aquest tema. Molt menys dir que li agradava, i que també sentia desig sexual. Sempre aliena al seu cos, a la vellesa, quan s’ha de despullar sent vergonya, però també desgrat, per haver de mostrar un cos vell i deteriorat; i, el que moltes vegades els fa titubejar és aquest sentiment d’un amor propi ferit, i d’una autoestima per terra.

            Ells. Per a ells era diferent. I, encara que els preceptes morals eren els mateixos, algunes conductes els hi eren socialment menys reprovables. Al llarg de la vida, el mascle tenia més possibilitats de mostrar-se nu al col·legi, al gimnàs, al servei militar, als campaments juvenils, als vestidors de les fàbriques, els tallers o les obres, la qual cosa no els hi suposava cap conflicte.

Amb els anys, aquest homenàs que un dia va ésser, avui és un ancià malalt, un ser fràgil que, tanmateix, encara manté viu en algun racó de la seva psique aquest follet entremaliat que li recorda que, com diu el refrany castellà, “el que tuvo, retuvo, y guardó para la vejez”...

LA GRAN CONTRADICCIÓ

Els mitjans de comunicació bombardegen la gent gran amb missatges contradictoris. Per una banda, se’ls imposa el culte a l’eterna joventut, a estar sempre atractius per seduir el sexe contrari, amb productes, teràpies, exercicis, prótesis, cirugies... i milers d’euros. Se’ls estimula a mantenir-se sexualment actius, amb termes pomposos com “l’eròtica de la tardor”; i, tanmateix, no poden manifestar lliurement, com ara els joves i els adults, els seus desitjos, les seves necessitats i tendències, o els seus problemes sexuals. Molt menys encara les seves conductes, que la resta ja exerceix sense traves.

La societat hauria de fomentar actituds positives sobre les diverses manifestacions de la sexualitat a la vellesa, conductes i problemes sexuals dels mateixos, i tolerància envers les formes de relació que es puguin establir, sempre lliures i consentides, així com respectar la seva intimitat.

Sexualitat i vellesa (I)

 

CONCEPTE DE SEXUALITAT

 

Erròniament s’ha considerat la sexualitat com quelcom que només afecta els matrimonis i les parelles consolidades. També que és una activitat limitada als joves i adults i, per tant, ignorada durant la infantesa i la vellesa. I, a més, s’ha suposat que només interessa als mascles, que són els que segueixen marcant les pautes culturals de referència a la nostra societat.

 

Tanmateix, la capacitat de sentir plaer no desapareix mentre s’està viu. Per a això tenim uns òrgans dels sentits que hi col·laboren: la vista, sobretot; també el tacte; i l’olfacte, que ens pot transportar a “paradisos” particulars i provocar-nos instants de veritable plaer.

 

LA SEXUALITAT EN LA VELLESA

 

 

És clar que es donen factors que van condicionant la sexualitat en la vellesa i que hauríem de conèixer: els canvis físics de l’envelliment, les conseqüències psicològiques que es deriven del deteriorament natural de l’ésser humà i els factors socials i culturals que la reprimeixen.

 

Què sabem de la conducta sexual de la gent gran? En general ben poc, i quan apareixen notícies a la premsa és per protagonitzar successos escabrosos o per haver transgredit les normes morals imperants a cada època. Normalment coneixem les dades estadístiques proporcionades per enquestes que mostren notables defectes: el principal, per a mi, és que són les mateixes que realitzen a homes i dones joves, adaptant-les després per a les edats avançades. Hi recullen la freqüència de l’activitat sexual de la parella anciana, però limitant-la a la pràctica del coit i, en alguns casos, a d’altres pràctiques sexuals que també els hi proporcionen satisfacció.

 

Per tant, cal desconfiar de les dades que ens ofereixen els mitjans de comunicació, precisament per la dificultat d’obtenir-ne respostes sinceres, ja que, els enquestats, en general, es mostren recelosos. Però també, pels prejudicis dels propis enquestadors, dels qui interpreten les dades i elaboren les conclusions, i de molts de nosaltres, quan neguem la sexualitat dels majors i la qüestionem, critiquem o ridiculitzem, al considerar que és quelcom que caduca amb els anys.

 

La gent gran encara necessita tocar i ser tocada, acaronar i ser acaronada, potser llavors més que mai. D’ací l’èxit dels casals i clubs de jubilats, sobretot les sessions de ball i totes aquestes activitats socialment acceptades que els hi permeten gaudir de certa intimitat, i que hi inclouen la possibilitat del contacte corporal, per efímer i impersonal que ens pugui semblar als més joves.

 

Hauríem de revisar aquests prejudicis negatius que s’estenen entre la gent gran, les seves famílies, i fins i tot els professionals sanitaris i socials, ja que entre tots aixequem les barreres socials, molt més difícil d’enderrocar que les físiques, i que són producte d’un envelliment normal.

Ser vegetarià a la tercera edat

Els estudis indiquen que la majoria de la gent gran vegetariana té ingestes dietètiques similars als no vegetarians. Amb l’envelliment, les necessitats energètiques disminueixen, però les recomanacions de nutrients, incloent-hi el calci, vitamina D, vitamina B6 i possiblement la proteïna, són més altes. L’exposició a la llum solar és sovint limitada i la síntesi de la vitamina D disminueix en la gent gran de manera que les fonts dietètiques o suplements de vitamina D són especialment importants.

La gent gran pot tenir dificultat amb l’absorció de vitamina B-12 així que s’han d’utilitzar aliments o suplements de vitamina B-12. Els requisits de proteïna són polèmics. El DRIs actual no recomana proteïnes addicionals per a la gent gran. Una meta-anàlisi dels estudis del balanç del nitrogen va concloure que no hi ha prou evidències per recomanar ingestes diferents de proteïna però les dades són limitades i contradictòries. Altres han conclòs que les necessitats de proteïna de la gent gran poden ser del voltant 1-1,25 g / kg de pes corporal. La gent gran pot cobrir fàcilment les seves necessitats de proteïna amb una dieta vegetariana variada amb abundants vegetals rics en proteïnes, incloent-hi les llegums i els derivats de soja.

Les dietes vegetarianes, riques en fibra, poden ser beneficioses per a la gent gran amb restrenyiment. Els vegetarians es poden beneficiar a través d’aliments fàcils de mastegar, que requereixen una preparació mínima, o apropiats per a les seves dietes terapèutiques.

Els canvis a la dieta afecten l'Alzheimer

Planificacions dietètiques a llarg termini podrien tenir efectes beneficiosos

Seguir una dieta baixa en greixos saturats i amb índex glicèmic baix sembla modular el risc de desenvolupar demència, una malaltia que acaba convertint-se en Alzheimer, encara que canviar aquests patrons d’alimentació podria no protegir a les persones que ja pateixen dificultats cognitives. Així ho demostra un estudi desenvolupat per investigadors nord-americans i publicat al mes de juny al “Archives of Neurology”.  

En investigacions realitzades anteriorment es suggeria l’existència de vincles entre la dieta i la capacitat cognitiva, segons resenyen els autors d’aquest últim treball. Les situacions sanitàries on la resistència a la insulina (la incapacitat de l’organisme per a utilitzar la insulina de forma efectiva) és un factor –com l’obesitat, la diabetis tipus 2, les malalties cardiovasculars o els nivells elevats de colesterol han estat associats amb un “envelliment cerebral patològic”. 

No obstant, estudis realitzats sobre aliments específics no havien trobat evidències concloents de l’existència d’una influència sobre el risc d’Alzheimer. “Així – escriuen els autors- una aproximació més prometedora a l’estudi sobre els factors dietètics a l’Alzheimer podria implicar l’ús d’intervencions dietétiques complertes, amb major validesa ecològica, i preservar l’entorn nutricional en el que es produeix el consum de greix i carbohidrat”. 

“Els efectes terapèutics d’una intervenció dietètica a llarg termini podrien ser una prometedora via d’explotació”, apunten els autors, els qual afegeixen que, a més, “identificar els canvis patofisiològics subjacents als efectes de la dieta poden revel•lar importants dianes terapéutiques que poden ser modulades mitjançant intervencions dietètiques o farmacológiques dirigides”, conclouen.